Camins de Llegenda

El Camí Ral de Barcelona a Manresa:

Creuar la Serra de l’Obac a través del Camí Ral implica un viatge en els temps passats.  Aquesta important via de comunicació que unia les ciutats de Barcelona i Manresa tenia la mala fama de ser un dels indrets més perillosos pels viatgers. I és que al llarg dels anys el Camí Ral ha estat escenari de robatoris,segrestos i assassinats. Durant els segles (XVI-XVII) la zona que actualment és Parc Natural estava plegada de bandolers perquè la muntanya de Sant Llorenç oferia un refugi segur a totes les quadrilles que hi bandolejaven. Les nombroses coves i balmes servien d’aixopluc i el caràcter feréstec de la Serra de l’Obac permetia escapolir-se ràpidament de les milícies de l’exèrcit quan els perseguia . Aquests i d’altres fets han contribuït en aportar un llegat cultural a través d’històries i llegendes que s’han difós de forma oral i escrita.

Un dels trams més ben documentats i que recull més històries es troba entre l’antic hostal de la Barata i  l’hostal de Vallhonesta. De fet entre aquests dos hostals el Camí Ral creua el punt més alt i més perillós de la ruta. Després d’una pujada amb els animals de càrrega cansats era el millor punt per a cometre tot tipus de delictes, perquè les opcions d’escapatòria eren més aviat escasses. El Collet Estret o el Malpas del General eren indrets sovintejats pels bandolers que esperaven a les seves víctimes empunyant el Pedrenyal.

De totes aquestes històries en perduren topònims com l’hostal de la mort, el forat de les unces, la font del Lladre, que ajuden a introduir-se en aquest món llegendari.

Si us apassiona tot allò que s’amaga rere les pedres i sentiu curiositat per això que us hem contat us encoratgem a què seguiu amb la mirada atenta perquè tots els camins tenen la seva història i algunes d’elles encara no s’han explicat.

Itineraris de senderisme i cultura

Itinerari guiat de la Barata a l’Alzina del Salari

Bibliografia:

FERRANDO, A. Cròniques Bandoleres de Sant Llorenç del Munt, el Camí Ral de Barcelona a Manresa  Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1988.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *